Una llar eficient i responsable de l'àrea metropolitana pot arribar a gastar 30 litres menys d'aigua al dia

Els resultats de l’Enquesta sobre aigua i usos en el sector domèstic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, elaborada per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i finançada per l’AMB, mostren la importància de la millora de la tecnologia, però també del canvi d’hàbits de la població, per estalviar més aigua a les llars.
 
Les conclusions de l’estudi afirmen que totes dues línies d’actuació són rellevants. Ho demostra el fet que, per exemple, un habitatge eficient consumeix 14 litres menys d’aigua per dia. I si a més se’n fa un ús responsable, l’estalvi pot arribar fins als 17 litres, és a dir, un total de 30 litres menys. “Les mesures destinades a fomentar l’eficiència en l’ús de l’aigua dels aparells, com ara la introducció de normativa específica i/o les  subvencions, s’han de combinar amb mesures destinades a canviar els hàbits d’ús de l’aigua, com ara campanyes d’informació pública", explica la cap de l’àrea de Sostenibilitat Urbana de l’IERMB, Elena Domen. "Confiar només en les millores tecnològiques podria portar a efectes no desitjats si els aparells eficients no s’utilitzen bé, o si la confiança de tenir-los resulta en un augment del consum total, per exemple, fent dutxes més llargues”, afegeix.
 

Un 54% de llars responsables i un 40% d’habitatges eficients

L’enquesta evidencia que més de la meitat del total de llars de l’àrea metropolitana és responsable amb l’ús de l’aigua. Això vol dir que, entre altres hàbits, les persones d’una llar responsable sempre o gairebé sempre tanquen l’aixeta mentre es renten les dents i s’ensabonen el cos, buiden mitja cisterna del vàter o no tiren de la cadena cada vegada, i posen la rentadora o el rentaplats només quan són plens.
 
Pel que fa als habitatges, l’estudi prova que un 40% són eficients. Aquesta qualificació es dona a les llars que tenen capacitat tècnica d’utilitzar l’aigua de manera eficient per les característiques dels dispositius: rentadora A o superior, majoria d’aixetes amb sistema d’estalvi i vàter amb doble descàrrega, entre d’altres.
 
Respecte dels hàbits relacionats amb la gestió de les aigües residuals, el 19,2% llença l’oli de cuina usat a l’aigüera, el 9,2% reporta que alguna vegada llença tovalloletes humides d’un sol ús o altres productes higiènics al vàter i un 2,3% ho fa sempre. "Aquests indicadors es mesuren per primer cop a l’àmbit metropolità i són molt importants, ja que aquests residus, mal gestionats, provoquen embussos que poden malmetre els sistemes de sanejament", remarquen des de l'AMB.
 
De mitjana, el consum d’aigua a les llars de l’àmbit de l’àrea metropolitana és de de 111 litres per persona i dia (l’OMS recomana, a escala global, l’accés a un mínim vital de 100 litres per persona i dia). El consum dels habitatges unifamiliars de l’àmbit metropolità és el més elevat. Les diferències entre mitjanes les marquen els usos exteriors, com ara piscines i jardins, més presents en les cases unifamiliars aïllades.
 
Però quin hauria de ser el mínim vital al qual hauria de tenir accés la població metropolitana? L’estudi estableix uns mínims vitals teòrics d’aigua, segons els quals les llars més nombroses tindrien menys necessitats de consum, ja que s’aprofiten de les economies d’escala. Com més persones viuen en una llar, el consum per habitant sol ser menor.

Els consums més elevats d’aigua a les llars metropolitanes corresponen a la dutxa/bany (36%); el vàter (20%); la cuina (13%); rentar-se, afaitar-se i raspallar-se les dents (11%) i fer servir la rentadora (el 9%). Altres usos, com el rentaplats, la neteja domèstica o els usos exteriors, suposen una despesa més baixa en el conjunt de les llars de l’àrea metropolitana.

"Finalment, l’ús d’aigua en elements exteriors té molt poc pes en el total d’aigua que es consumeix al conjunt de llars metropolitanes, ja que el model urbà metropolità és molt compacte i no hi predominen urbanitzacions de cases unifamiliars amb usos exteriors", assenyalen des de l'AMB.
 
A les cases unifamiliars, el reg del jardí, el patí o la terrassa suposen el 16% de l’aigua consumida diàriament, mentre que la piscina en consumeix el 22%. Als pisos, en canvi, gairebé tota l’aigua que es consumeix és per a ús interior.

Prendre consciència de la despesa i començar a estalviar

El 44% de les persones entrevistades declara que no coneixen el cost de la factura de l’aigua. El cost de l’aigua per persona a les llars unifamiliars és molt més elevat que el de les llars nombroses. “Conèixer el consum d’aigua és el primer pas per prendre’n consciència, voler estalviar i començar a fer-ho”, assegura Domene. Pel que fa a la percepció sobre el preu del rebut de l’aigua, un 43% el considera assequible.

Més del 50 % de les persones de l’àrea metropolitana beu aigua embotellada

El 52% de les persones de l’àrea metropolitana beu aigua embotellada i genera una alta quantitat de residus plàstics. Aquestes persones donen com a principal motiu per no beure de l’aixeta el mal gust de l’aigua (78%) i, en segon lloc, preocupacions relacionades amb la salut (12%). D’altra banda, el 46% de la població metropolitana beu de l’aixeta. D’aquestes persones, un 23,5% la filtra i un 23,2% la beu directament tal com surt. Les persones que beuen directament de l’aixeta consideren que la qualitat de l’aigua és força bona (puntuació mitjana de 7,5), mentre que la valoració que en fan els qui usen d’altres sistemes és més negativa.