N.67 – BARRIOS Y POLÍTICAS PÚBLICAS DE SEGURIDAD
Fecha de publicación: Mayo - 2025
Les polítiques de seguretat en clau de barri tenen un ampli recorregut de millora, especialment si es conceben des d’una perspectiva de xarxa, en què els serveis policials formen part d’un sistema més ampli en què no són l’únic actor ni necessàriament l’actor central. Això implica repensar la seguretat pública de manera multilateral, situant la policia com un element clau, però alhora descentralitzant-la en favor d’un enfocament més col·laboratiu i coparticipant amb la resta d’actors que treballen als barris (Crawford, 2024). Aquesta visió i actuació més coparticipada permetria aprofitar el coneixement que la mateixa administració genera i alhora dissenyar respostes més acurades i adaptades a les necessitats i complexitats dels territoris. Davant aquest escenari, el número 67 de la revista Papers vol contribuir a explorar com el barris viscuts i utilitzats són unitats clau d’anàlisi i d’intervenció en les polítiques de seguretat de proximitat.
Número monogràfic coordinat per Cristina Sobrino Garcés i Marta Murrià Sangenís.
PAPERS NÚM. 67
Pág. 1-224
Els municipis són una construcció col·lectiva que evolucionen i s’adapten a les circumstàncies i als projectes de futur. S’hi reflecteixen els canvis demogràfics, les realitats de l’habitatge, els fluxos migratoris, la riquesa, la pobresa, el veïnatge, la solitud, les tensions del dia a dia, les geografies de les activitats quotidianes, o els fenòmens de massa com el turisme. Aquest garbuix de realitats es plasma en els seus barris, incidint també en la victimització, l’activitat delictiva i la percepció de la seguretat entre la població, en la convivència i en les necessitats d’adaptació de les polítiques públiques per garantir entorns segurs i cohesionats.Barrios y seguridad: ecología social del delito, prevención comunitaria y policía de barrio
Autores/as:
- Juanjo Medina. Universidad de Sevilla
Pág. 13-27
Este artículo condensa las distintas líneas de investigación teórica sobre la relación entre barrios, delincuencia, e inseguridad, así como los diversos modelos sobre prevención del delito a nivel de barrio y la discusión sobre el papel que la policía puede jugar en la seguridad de los barrios. El artículo sugiere que existen una serie de enseñanzas que se pueden desarrollar de esta literatura, que apuntan hacia la relevancia de la dimensión comunitaria en la prevención del delito y los problemas que conlleva, así como a la necesidad de una reforma del sistema de seguridad que apueste por la coproducción, la colaboración interinstitucional, y un cierto minimalismo policial en la solución de estos problemas.La nueva policía comunitaria: entre la prevención y la predicción
Autores/as:
- Diego Torrente. Universitat de Barcelona
Pág. 31-45
El presente artículo explora las posibilidades y límites de la policía comunitaria (o de proximidad) en la cohesión vecinal de los barrios y en la prevención de los problemas actuales de seguridad y convivencia que aquejan a las ciudades. Para responder a estas cuestiones, se realiza una revisión sistemática de la literatura científica priorizando los estudios más recientes y sólidos. Se busca tener una visión internacional y comparada más allá de las experiencias españolas.Policia, tecnologia i la “revolució” de la intel·ligència artificial
Autores/as:
- José María López Riba. Universitat de Girona
Pág. 47-62
L’ús de la intel·ligència artificial per part de la policia ha generat grans expectatives, presentant- se com una revolució tecnològica. No obstant això, la seva incorporació al treball policial no implica un canvi profund en el paradigma, sinó més aviat una automatització de tasques específiques. Així, la IA pot ser útil per a certes funcions, però no transforma fonamentalment la naturalesa del treball policial, com ho van fer altres innovacions tecnològiques anteriors.Dos décadas del modelo convivencialista: continuidades y rupturas en la gestión policial de la convivencia y la seguridad urbana
Autores/as:
- Manuel Maroto Calatayud. Universidad Complutense de Madrid
- Cristina Fernández Bessa. Universidade da Coruña
Pág. 65-78
La “Ordenanza municipal de medidas para fomentar y garantizar la convivencia ciudadana en el espacio público de Barcelona” (2005) marcó el inicio de un nuevo modelo de intervención policial en los espacios públicos que rápidamente se extendió a otras ciudades españolas. Una década después, las innovaciones introducidas por la Ley Orgánica 4/2015, de protección de la seguridad ciudadana (LOPSC), representaron un nuevo hito en el desarrollo de este.La seguretat des d’una perspectiva feminista interseccional: aprenentatges comunitaris de les marxes exploratòries
Autores/as:
- Col·lectiu Punt 6.
Pág. 81-95
La construcció d’espais segurs des d’una perspectiva feminista parteix d’una visió de la seguretat i de l’abordatge de les violències masclistes que posa el centre d’atenció en la percepció de (in)seguretat que viuen les dones i altres identitats de gènere a l’espai públic, tenint en compte la continuïtat i la connexió entre les violències viscudes entre l’espai públic i l’espai privat. En aquesta aproximació a la seguretat i les violències, es considera a les dones en la seva diversitat com a expertes dels territoris on viuen i per on es mouen.Una nova mirada a les polítiques de regeneració urbana a Catalunya des de la convivència i la seguretat
Autores/as:
- Cristina Sobrino Garcés. Institut Metròpoli
- Marta Murrià Sangenís. Institut Metròpoli
- Ricard Gomà Carmona. Institut Metròpoli
Pág. 99-114
Aquest article analitza les polítiques de regeneració urbana a Catalunya amb un enfocament en la seguretat i la convivència. A partir d’una revisió documental i de l’anàlisi de les accions implementades en diferents programes, com la Llei de Barris i el Pla de Barris de Barcelona, s’explora fins a quin punt aquestes dimensions han estat considerades en les estratègies de millora urbana. Els resultats mostren que, mentre que en altres contextos europeus la seguretat i la convivència s’integren explícitament entre els objectius dels programes de regeneració urbana, a Catalunya s’han incorporat de manera tangencial. A través d’una nova mirada, es proposa incloure ambdues dimensions en el marc legislatiu públic així com un criteri per al desenvolupament de les accions en el marc d’aquests programes per assegurar una intervenció urbana més ajustada a les necessitats dels barris.Promoure un enfocament territorialitzat de la seguretat? L’experiència dels Grups de Partenariat Operatiu a França
Autores/as:
- Jacques De Maillard. Université of Versailles Saint-Quentin-en-Yvelines
- Valérie Icard. Université Paris-Saclay, Cesdip
Pág. 117-133
Els Grups de Partenariat Operatiu (GPO), impulsats el 2019, consoliden l’acció de col·laboració local iniciada a França des de la dècada de 1980. Basats en el mètode del “fer conjuntament”, aquests grups promouen la implicació activa de la policia nacional en accions conjuntes amb altres actors locals (municipis, propietaris d'habitatges socials, associacions, etc.). Aquest article analitza el funcionament dels GPO des de dues perspectives. En primer lloc, s’examina fins a quin punt faciliten un enfocament compartit dels problemes de seguretat a escala territorial, concretament en l’àmbit dels barris. En segon lloc, es planteja fins a quin punt la implementació d’aquestes mesures transforma els modes d’actuació de la policia nacional, tradicionalment reactiva i desvinculada dels territoris. A partir d’una investigació que combina entrevistes i observacions en quatre ciutats d’un departament francès, constatem que, tot i que només es perceben transformacions limitades en els modes d’acció policials, aquests GPO s’emmarquen en una estratègia de relegitimació simbòlica de la institució en els territoris.Comunidades Locales de Aprendizaje: un modelo innovador para la prevención del racismo y los delitos de odio
Autores/as:
- Carolina Coldeira Fernández. Policía Municipal de Madrid
Pág. 135-148
El Proyecto CLARA (Comunidades Locales de Aprendizaje contra el Racismo, la Xenofobia y los Discursos de Odio) fue una iniciativa cofinanciada por la Comisión Europea que buscó fortalecer las capacidades de las policías locales en la prevención, identificación y resolución de incidentes discriminatorios y delitos de odio. A través de la creación de Comunidades Locales de Aprendizaje (CLAP) en varias ciudades de España, el proyecto fomentó la formación conjunta entre agentes de los servicios de policía local o municipal de estas ciudades y la sociedad civil, promoviendo un modelo colaborativo basado en la confianza y el diálogo.Processos populars de seguretat comunitària a Catalunya: transformant les violències als barris
Autores/as:
- Nora Miralles Crespo. Institut Internacional Català per la Pau (ICIP), Centre Delàs
- Sandra Martínez Domingo. Centre Delàs
Pág. 151-165
L’abordatge públic de la seguretat a Catalunya ha tendit a responsabilitzar-ne un nombre limitat d’actors tècnics, vinculats a regidories específiques i als cossos policials i d’emergències. Això té un impacte en la percepció de seguretat de la ciutadania, la qual adopta una distància respecte a allò que succeeix als seus barris i afecta la seva quotidianitat, i alhora influeix en dinàmiques socials de ruptura de vincles, manca de cohesió social i segregació.Dades de seguretat a escala de barris per a polítiques informades
Autores/as:
- Marta Murrià Sangenís. Institut Metròpoli
- Cristina Sobrino Garcés. Institut Metròpoli
- Iman El Kabiri Ouarqui. Institut Metròpoli
Pág. 169-188
La seguretat als barris és un element clau per al benestar ciutadà i la qualitat de vida urbana. Aquest article analitza la relació entre els barris i la seguretat, posant èmfasi en la necessitat de disposar de dades fiables i en obert per dissenyar intervencions efectives. A partir de la jornada “Polítiques Públiques, Barris i Seguretat”, es revisen les fonts d’informació existents i les limitacions en la seva aplicació a escala de barri. S’exposa com les enquestes de victimització, els registres policials i administratius, així com les tècniques qualitatives i participatives, són fonts d’informació rellevants per a la creació d’indicadors sobre la comprensió i la prevenció de la inseguretat. A més, es compara la situació catalana amb experiències internacionals on la disponibilitat i l’ús d’aquestes dades estan més desenvolupats. L’article conclou amb recomanacions per millorar la generació i l’ús d’indicadors de seguretat a escala de barri, destacant la importància de la col·laboració entre administracions, recerca acadèmica i comunitats locals per avançar cap a polítiques de seguretat més informades i eficaces.Comprender la seguridad y la convivencia en el barrio: la etnografía como fuente de conocimiento
Autores/as:
- Sergio García García. Universidad Complutense de Madrid
Pág. 191-202
Los discursos y las prácticas en torno a la seguridad y la convivencia suelen expresar una serie de malestares sociales condensados en figuras y situaciones que simbolizan la “degradación del barrio”. Las fuentes de información cualitativa y, en particular, las etnográficas, nos permiten relacionar las expresiones explícitas de inseguridad subjetiva con otros elementos que están operando en el contexto barrial y que tienen que ver con las desigualdades sociales, la precarización, los imaginarios postcoloniales, las historias culturales locales y las luchas de poder al interior del campo barrial y convivencial.Dime dónde vives y te diré cómo de inseguro te sientes. El efecto barrio en las percepciones de inseguridad
Autores/as:
- Diego J. Maldonado-Guzmán. Universidad de Málaga
Pág. 205-222
La literatura científica ha demostrado que el barrio de residencia determina el futuro de sus habitantes y es capaz de perpetuar la desigualdad, pero la relación entre el vecindario donde uno vive y los sentimientos de inseguridad de los residentes ha sido menos explorado. Esta investigación analiza si el barrio determina también los niveles de inseguridad percibida por sus habitantes, siendo Barcelona la región objeto de estudio. Los barrios han sido clasificados en seis grupos siguiendo el algoritmo de clasificación K-medias, y tomando como base para la clasificación un conjunto de variables relacionadas con la estructura socioeconómica y de organización social de las comunidades locales.Medina, J. [Juanjo]; Torrente, D. [Diego]; López Riba, J M. [José María]; Maroto Calatayud, M. [Manuel]; Fernández Bessa, C. [Cristina]; Punt 6, C. [Col·lectiu]; Sobrino Garcés, C. [Cristina]; Murrià Sangenís, M. [Marta]; Gomà Carmona, R. [Ricard]; De Maillard, J. [Jacques]; Icard, V. [Valérie]; Coldeira Fernández, C. [Carolina]; Miralles Crespo, N. [Nora]; Martínez Domingo, S. [Sandra]; Murrià Sangenís, M. [Marta]; Sobrino Garcés, C. [Cristina]; El Kabiri Ouarqui, I. [Iman]; García García, S. [Sergio]; J. Maldonado-Guzmán, D. [Diego]. (2025). BARRIOS Y POLÍTICAS PÚBLICAS DE SEGURIDAD. (67). (1-224).
https://www.institutmetropoli.cat/es/revistapapers/n-67-barrios-y-politicas-publicas-de-seguridad/
