Crisi d’habitatge i impactes socials. Inscriu-te a la jornada!

El pròxim 19 de novembre posem el focus en la crisi de l’habitatge: quantifiquem el creixement del lloguer a la metròpoli de Barcelona, analitzem les causes, aprofundim en les dificultats en l'accés i identifiquem quins són els col·lectius més afectats i fem propostes de millora

21/10/2025

crisi_habitatge_impactes_socialsLa jornada “Crisi d’habitatge i impactes socials” té com a objectiu la presentació de tres recerques que ha dut a terme darrerament l’Institut Metròpoli i l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) al voltant de l’evolució del parc de lloguer, de la crisi de l’habitatge i del seu impacte social. Aquests estudis constitueixen els primers tres capítols de l’Anuari Metropolità 2025 “La metròpoli en transformació: noves dinàmiques, noves polítiques”, que elabora l’Institut amb el suport de l’AMB, i que es publicarà molt aviat. La sessió tindrà lloc el pròxim 19 de novembre de 2025, al Hub Social de Barcelona (C/ de Girona, 34) i les persones assistents rebran un exemplar gratuït. A més, comptarem amb representants del tercer sector i d’altres centres de recerca per debatre sobre les necessitats d’habitatge i exclusió residencial, en una taula rodona, moderada per Carme Trilla, presidenta de l’O-HB. Ja us hi podeu inscriure!

Objectius clau de la jornada  

Des de l’inici del segle XXI, el sistema residencial a la metròpoli de Barcelona ha patit una transformació profunda. Actualment, la població metropolitana que disposa de l’habitatge en propietat plena ha deixat de ser majoritària i, proporcionalment, es troba ja a un nivell molt similar a la població que viu de lloguer. Aquest canvi, però, no respon principalment a una variació en les preferències de la població, sinó a l’exclusió de certs perfils socials de la possibilitat d’accedir a la propietat.

La jornada exposarà les dades d’aquest canvi de tendència i també els motius pels quals s’ha produït aquesta dificultat d’accedir a un habitatge de propietat. A més, analitzarà quin és l’impacte socioeconòmic sobre la població metropolitana i quins són els col·lectius més afectats, els que s’estan empobrint més. Posarà també el focus en la migració i el mercat de l’habitatge, un dels principals mecanismes de reproducció de la desigualtat per aquest segment de la població.

A continuació, destaquem alguns dels aspectes principals de les tres recerques que es presentaran a la sessió i de la taula rodona i el programa de la jornada.

L’habitatge de lloguer a l’àrea metropolitana de Barcelona: dues dècades en creixement

L’estudi, elaborat per Carles Donat, codirector de l’O-HB, analitza l’evolució del règim de tinença dels habitatges a l’àrea metropolitana de Barcelona durant les darreres dues dècades i constata la tendència a l’increment del lloguer. També identifica les dinàmiques que han afavorit aquesta tendència: l’exclusió d’una part de la població de la possibilitat d’accedir al crèdit per a la compravenda; un shock de demanda més recent, propiciat principalment per un increment de la immigració, concentrat principalment en el lloguer i; finalment, unes polítiques públiques, en concret les fiscals, que estan potenciant que els propietaris lloguin els seus habitatges.

Pel que fa als elements limitadors pel parc d’habitatge de lloguer assenyala: l’increment dels lloguers de temporada; la competència dels apartaments turístics pels immobles residencials; l’existència d’habitatges buits sense causa justificada; i, finalment, el dèficit estructural d’habitatge de lloguer social, que ha estat molt exigu en la construcció d’obra nova durant les darreres dècades, però que els esforços més recents per part de les administracions poden ajudar a revertir durant les properes dècades.

Crisi d’habitatge i el seu impacte socioeconòmic en les llars metropolitanes

Sergio Porcel, Jordi Garcia-Muniesa, Fernando Antón-Alonso, investigadors de l’equip de cohesió social i urbana de l’Institut Metròpoli, expliquen en la seva recerca, com el procés de transformació del sistema residencial, ha estat marcat per fortes desigualtats, i ha generat una triple fractura social: generacional, socioeconòmica i per motius d’origen geogràfic. Constaten que el lloguer ha crescut de manera molt destacada entre la població de menys de 45 anys, entre les persones de rendes baixes i entre la població nascuda a l’estranger, mentre que ha disminuït molt entre la població gran, ha caigut entre la població de rendes altes i ha augmentat a un ritme més moderat entre la població nascuda a Espanya.

L’estudi mostra com l’increment de preus i el canvi de model d’accés a l’habitatge no només dificulta l’accés a la propietat, sinó que configura un context residencial que penalitza de manera especial la població que està accedint actualment al sistema residencial i tensa les economies de les llars, esdevenint així un factor d’empobriment d’una part de la població metropolitana. Així doncs, evidencia com gairebé un 15% de la població metropolitana que no es troba en risc de pobresa passaria a estar-hi si es considera la càrrega de les despeses de l’habitatge. De nou, aquest risc és superior entre alguns col·lectius socials, com ara la població jove i adulta-jove, la població amb rendes baixes i la població nascuda a l’estranger i que, en aquest últim cas, agreuja encara més situacions de pobresa ja d’inici força elevades.

Migracions, habitatge i desigualtats socials a Barcelona

Albert Sales Campos, Frederic Romea Moya, Mercè Cortina Oriol i Pau Alarcón Pérez, investigadors de l’àrea de drets socials i polítiques públiques de l’Institut Metròpoli, analitzen el cas de la ciutat de Barcelona i com aquest exemplifica que les dinàmiques migratòries, les condicions del mercat laboral i el model residencial es conjuguen per produir formes específiques de desigualtat urbana.

Un dels grans eixos d’anàlisi que exposa la recerca —el mercat de l’habitatge— es presenta com un dels principals mecanismes de reproducció de la desigualtat. L’estudi explica com la població migrant es troba fortament sobreexposada a les dinàmiques especulatives del lloguer: més del 70% viu en règim de lloguer, mentre que aquest percentatge és inferior al 20% entre la població nascuda a l’Estat. Aquesta major dependència del mercat del lloguer implica una vulnerabilitat més gran davant l’increment sostingut dels preus.

La recerca assenyala que entendre i abordar aquestes realitats des d’una mirada estructural, basada en drets i amb una clara vocació transformadora, és imprescindible per avançar cap a una ciutat més justa, inclusiva i cohesionada.

Necessitats d’habitatge i exclusió residencial

A partir de la presentació de les tres recerques mencionades, tindrà lloc una taula rodona moderada per Carme Trilla, presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, en la qual hi participaran: Juan Antonio Módenes, professor al Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador al Centre d’Estudis Demogràfics; Carolina Orozco, investigadora Postdoctoral al Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona. i Míriam Feu, secretaria General i coordinadora de l’Observatori de la realitat de Càritas Catalunya. En aquest espai de reflexió i debat, s’abordaran temes com els canvis detectats en les tipologies de les llars; la tensió entre el creixement de les necessitats residencials i l’insuficient increment del parc d’habitatge; es quantificarà el fenomen multillar o habitatge compartit a Barcelona i es parlarà sobre la trajectòria residencial en els processos migratoris.

Programa de la jornada

09:15 h – Recepció i acreditacions

09:30 h – Benvinguda institucional. Raquel Gil, tinenta d’Alcaldia de drets socials, promoció econòmica i treball, feminismes i memòria històrica de l’Ajuntament de Barcelona i presidenta del Consorci Institut Metròpoli

PRESENTACIÓ D’ESTUDIS

Presenta Anna Oliva, responsable de comunicació de l’Institut Metròpoli

 9:45 h – L’habitatge de lloguer a l’àrea metropolitana de Barcelona: dues dècades en creixement

  • Carles Donat, codirector de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona

10:15 h – Crisi d’habitatge i el seu impacte socioeconòmic en les llars metropolitanes. 

  • Sergio Porcel, cap de l’àrea de cohesió social i urbana de l’Institut Metròpoli

 10:45 h – Migracions, habitatge i desigualtats socials a Barcelona. 

  • Albert Sales, cap de l’àrea de drets socials i polítiques públiques de l’Institut Metròpoli

11:15 h – Pausa cafè

TAULA DE DEBAT

11.45-13:00 h

Necessitats d’habitatge i exclusió residencial

Modera: Carme Trilla, presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona

  • Juan Antonio Modenes, professor al Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador al Centre d’Estudis Demogràfics.
  • Carolina Orozco, investigadora Postdoctoral al Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona.
  • Míriam Feu – secretaria general i coordinadora de l’Observatori de la realitat de Càritas Catalunya

13:00 h – Cloenda. Carme Trilla, presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona

Totes les notícies