El 14,6% de les persones treballadores haurien de canviar d’ocupació per eliminar la segregació laboral a la metròpoli de Barcelona

Quina ha estat l’evolució de la segregació laboral? Com es desglossa per sectors d’activitat? Aquest estudi de l’àrea d’economia regional i urbana de l’Institut Metròpoli analitza aquestes qüestions

04/11/2024

La segregació laboral per gènere als municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona mesurada amb l’Índex de Karmel i MacLachlan (KM) va arribar el 14,6% l’any 2022. Això significa que el 14,6% dels treballadors (tant homes com dones) haurien de canviar d’ocupació per igualar la proporció entre els sexes. És a dir, amb aquest canvi d’ocupació es podria obtenir un grau de segregació nul, mantenint constants l’estructura sectorial i els percentatges de participació per sexe en l’ocupació total.  

Aquest és un dels principals resultats de l’estudi Creixement inclusiu. Evolució de la segregació laboral per motiu de gènere a l’AMB, publicat per l’equip d’economia regional i urbana de l’Institut Metròpoli.  

L’anàlisi de la segregació laboral per gènere és important per la seva relació directa amb la desigualtat salarial, que afecta especialment les dones, limitant-ne les oportunitats i incrementant la bretxa d’ingressos  respecte els homes. És una forma de discriminació contra la dona per la qual existeixen explicacions que van des de les teories del capital humà, passant per les de factors institucionals, així com les teories feministes. 

Evolució de la segregació laboral 

Dins de l’àrea metropolitana de Barcelona, el municipi de Barcelona, amb un d’índex KM del 13%, presenta una segregació laboral menor que la resta d’àmbits. En comparació, la resta de l’AMB i la resta de la RMB són els àmbits amb la major segregació laboral (del 17,3% i del 17,8%, respectivament). Pel que fa a l’evolució de l’índex KM entre 2012 i 2022, la segregació laboral ha disminuït en tots els àmbits analitzats, en especial a la resta de l’AMB, seguit de Barcelona i el conjunt de l’AMB. 

Índex KM desglossat per sector d’activitat 

Quan es desglossa l’índex KM per sectors d’activitat, s’observa que cinc sectors (activitats sanitàries i de serveis socials; comerç a l’engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes; construcció; indústries manufactureres i transport i emmagatzematge) representen entre el 60-70% del valor de l’índex de cada àmbit. A Barcelona aquests sectors expliquen el 52% del valor de l’índex. 

Per tant, l’estructura sectorial de cada àmbit és la principal causa que explica la diferència de valors de l’índex entre els diferents àmbits. En àmbits com la resta de l’AMB o la resta de la RMB, on la indústria concentra un nombre significatiu de treballadors, el valor de l’índex KM és més elevat. En canvi, a Barcelona, on els serveis tenen més pes que la indústria, el valor de l’índex és més baix. 

Descomposició de l’índex KM  

La descomposició de l’índex KM en els seus diferents components  permet observar que l’efecte composició (canvis en la distribució per sexe dins els sectors) i l’efecte ocupació (canvis en l’estructura sectorial dels treballadors) són els principals factors que expliquen la disminució de la segregació per raó de gènere entre el 2012 i el 2022 en la majoria d’àmbits. Els canvis en la proporció d’homes i dones en l’ocupació total (efecte gènere) també han fet disminuir l’índex en tots el àmbits, si bé la seva importància és molt menor en comparació als altres efectes.  

És important destacar que una part important de la reducció de la segregació s’ha produït gràcies a canvis en els pesos de les activitats productives (efecte ocupació). Des d’un punt de vista d’igualtat entre sexes, seria preferible que la convergència cap a nivells menors de segregació es produís de manera transversal, en tots els sectors productius, és a dir, que l’efecte composició tingui un protagonisme destacat. 

En definitiva, tot i que l’evolució és positiva, encara cal impulsar més iniciatives per reduir les diferències entre homes i dones al mercat laboral. La reducció de la desigualtat laboral hauria de comportar la disminució de les diferencies salarials entre homes i dones, permetent així aprofitar millor la capacitat productiva. Aquesta millora serà especialment important en un context de creixent envelliment de la població.