La privació material augmenta lleugerament entre les llars metropolitanes, malgrat la millora generalitzada dels ingressos

Són dades de les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida

13/09/2024

L’any 2022-2023 ha viscut un fort increment de la renda a la metròpoli de Barcelona per segon any consecutiu. Són dades de les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida que mostren que la renda neta mitjana de les llars metropolitanes s’ha situat per sobre dels 40 mil euros (40.927 euros) per primer cop, la qual cosa significa un increment nominal del 10,6% respecte de l’any 2021-2022 i del 17,3% respecte del 2020-2021. Cal tenir present que l’increment de renda s’ha produït enmig d’un context inflacionari, de forma que el creixement en termes reals ha sigut més contingut (5,6% respecte del 2021-2022 i 6,3% respecte del 2020-2021).

L’increment de renda ha estat acompanyat d’un descens en la desigualtat de renda i del risc de pobresa, seguint la tendència descendent de l’any 2021-2022. Per una banda, la desigualtat, mesurada a través de l’índex de Gini, s’ha reduït fins al 31,0%. Per altra banda, la taxa de risc de pobresa s’ha situat al 19,8%, el nivell més baix dels darrers anys. Tot i la disminució del risc de pobresa, aquest risc encara afecta gairebé 620.000 persones al conjunt de la metròpoli.

renda_gini_risc_pobresa_condicions_vida_22_23L’impacte de les prestacions socials

El conjunt de prestacions socials tenen un paper clau en la reducció de la pobresa. La taxa de risc de pobresa abans de prestacions socials se situa al 42,6%, de forma que el sistema de prestacions redueix el risc de pobresa en gairebé 23 punts percentuals fins a situar-la al 19,8%. Cal destacar que la població infantil és la que menys veu reduir el seu risc de pobresa gràcies al conjunt de prestacions. El sistema de prestacions només redueix el risc de pobresa dels infants en un 20,7%, mentre que redueix en un 80,2% el de les persones grans o en un 45,2% el de les persones d’entre 35 i 64 anys.

risc_pobresa_abans_despres_prestacions_condicions_vida_22_23 

Augmenta la privació material i social disminueix el risc d’exclusió social

La privació material i social severa fa referència a la impossibilitat de consumir béns, serveis i/o participar en activitats que socialment són concebudes com necessàries. Aquest indicador, més sensible a la inflació, mostra que els nivells de privació han augmentat malgrat l’increment de rendes experimentat.

L’any 2021-2022 la privació material i social afectava el 10,3% de la població metropolitana, mentre que l’any 2022-2023 afecta a l’11,2%. Aquest augment es pot explicar en bona part perquè els nivells de privació d’alguns dels ítems que es van disparar durant la pandèmia o el posterior episodi inflacionari, com la impossibilitat de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada, han continuat augmentant.

Un altre dels indicadors destacats que proveeixen les EMCV és la taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE), inclòs en el marc de l’Estratègia Europea 2030. La taxa AROPE mesura la població que es troba almenys en una de les següents situacions: risc de pobresa, privació material i social severa o baixa intensitat laboral a la llar. Segons aquest indicador, un 26,1% de la població metropolitana es troba en risc de pobresa o exclusió social, la qual cosa implica una reducció de més d’un punt i mig respecte de l’any anterior (27,6%). Alguns col·lectius com la infància, la població estrangera i les persones aturades estan especialment exposades al risc de pobresa i exclusió social. Per exemple, el risc afecta al 38,0% de la població de 0 a 15 anys, al 45,9% de les persones nascudes fora d’Espanya i al 53,2% de la població en situació d’atur.

interseccions_subpoblacions_AROPE_condicions_vida_22_23

L’impacte de les despeses de l’habitatge

L’any 2022-2023 un 13% de la població metropolitana pateix sobrecàrrega de les despeses de l’habitatge, és a dir, que destina més del 40% dels ingressos de la llar a cobrir aquestes despeses (comptant, en el cas dels propietaris amb pagaments pendents, únicament el cost dels interessos de la hipoteca, ja que l’amortització del préstec es considera inversió). El nivell de sobrecàrrega ha disminuït notablement respecte de l’any anterior (15,7%), en bona part a conseqüència de l’increment de rendes.

La càrrega que suposen les despeses de l’habitatge varia molt en funció del règim de tinença de l’habitatge. Així, el nivell de sobrecàrrega és molt elevat entre la població llogatera (36,8%), mentre que és molt baix entre la població propietària de ple dret del seu habitatge (1,6%) i entre la població propietària amb pagaments pendents (3,2%).

Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida

Són dades de les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida (EMCV), elaborades per l’Institut Metròpoli amb la col·laboració de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). És una operació d’estadística experimental que s’emmarca en l’actuació estadística “Estimació territorial de l’Enquesta de condicions de vida”, reconeguda en el Pla Estadístic de Catalunya 2017-2020. Aquesta nova font de dades pren el relleu de la que fins ara havia estat la referent en l’àmbit metropolità en matèria de condicions de vida, l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de població (ECVHP), també coneguda com l’Enquesta Metropolitana.