Patents i fluxos de coneixement a Europa: una anàlisi territorial dels “spill-overs” i “spill-ins” tecnològics
Un nou estudi examina els patrons espacials de la innovació a les regions NUTS3 europees i planteja implicacions estratègiques per a la metròpoli de Barcelona
12/05/2025
Font: Martí Petit. Ajuntament de Barcelona
L’estudi Patents, “spill-overs” i “spill-ins”. Patrons espacials d’innovació tecnològica a les regions NUTS3 europees, 2009-2011 i 2019-2021. Implicacions per a la metròpoli de Barcelona dirigit i elaborat per Vittorio Galletto amb col·laboració de Sandra Aguilera i Marc Fíguls, emmarca els debats actuals sobre el futur de la competitivitat i la cohesió territorial a Europa, en sintonia amb les reflexions estratègiques que han plantejat recentment els informes Draghi i Letta.
L’objectiu principal de l’estudi és analitzar la generació i l’apropiació del coneixement tecnològic a escala europea a través de l’activitat de patents, incorporant una visió territorial. No només ens fixem en la localització dels inventors o sol·licitants de patents, sinó que aprofundim en els fluxos de coneixement que es generen entre regions. Aquests fluxos es conceptualitzen mitjançant els termes spill-overs —coneixement que surt d’una regió i s’aprofita en una altra— i spill-ins —coneixement que prové de fora i és absorbit localment.
L’anàlisi, centrada en el període 2019-2021 i comparada amb la dècada anterior, revela patrons territorials diferenciats. Identifiquem regions del centre d’Europa, com Suïssa o Alemanya, amb una forta capacitat tant per generar com per retenir innovació. En canvi, altres com Espanya o països d’Europa central i oriental, mostren un desequilibri: generen coneixement que acaba sent aprofitat per empreses foranes.
Pel cas espanyol, constatem que aquest desequilibri és especialment acusat en el sector de l’Electricitat i Electrònica, on el centre mitjà dels sol·licitants de patents és molt allunyat del dels inventors. Aquest fet pot ser llegit com una feblesa del nostre ecosistema innovador, però també com un indicador de l’atractiu del coneixement local. Projectes recents com el DARE (Digital Autonomy with RISC-V Europe), liderat pel Barcelona Supercomputing Center, poden suposar una palanca clau per enfortir la capacitat de retenció de coneixement tecnològic al territori.
D’altra banda, els sectors de l’Enginyeria Mecànica i la Química presenten un millor equilibri entre generació i aprofitament local de patents, en línia amb la força exportadora d’aquests sectors dins de l’economia espanyola.
Finalment, destaquem que, tot i que Barcelona figura entre les 25 regions més innovadores d’Europa, la seva capacitat per consolidar-se com a pol d’innovació a escala europea continua limitada per una manca d’escala i de connectivitat amb regions veïnes. En aquest sentit, reforçar la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) i generar una massa crítica de coneixement són reptes estratègics ineludibles per augmentar l’impacte local i establir vincles sòlids amb els nuclis d’alta innovació del centre d’Europa.
Aquest treball s’ha concebut per aportar eines analítiques útils per a la formulació de polítiques territorials d’innovació, amb una mirada centrada en l’equilibri entre la generació, l’atracció i l’aprofitament del coneixement.
- Podeu consultar aquí l’informe complet de Patents, “spill-overs” i “spill-ins”. Patrons espacials d’innovació tecnològica a les regions NUTS3 europees, 2009-2011 i 2019-2021. Implicacions per a la metròpoli de Barcelona
