L’estabilitat residencial i l’acompanyament social intensiu, les claus per a la recuperació de famílies monomarentals en situació de sensellarisme

El projecte pilot VESTA implantat al Besòs, ha obtingut bons resultats en l’acompanyament a dones amb infants a càrrec i en situació d’exclusió residencial severa

02/06/2025

El projecte Trajectòries d’exclusió residencial de les llars monomarentals als municipis del Besòs està adreçat a famílies monomarentals que pateixen situacions d’exclusió residencial greu, a les que es facilita habitatge temporal i acompanyament social, coordinat amb els serveis socials del municipi on viu cada família. Durant aquests 3 anys i mig s’ha ofert atenció a 21 famílies monomarentals, amb un total de 60 persones, en 20 habitatges (4 a Sant Adrià de Besòs, 4 a Santa Coloma, 8 a Badalona i 4 a Montcada). 1 família va ser alta i va sortir del programa a finals de 2023.

Un acompanyament holístic i intensiu

Les famílies ateses parteixen d’una situació de molta fragilitat que afecta moltes àrees de la persona. A la manca d’habitatge, se sumen la pobresa econòmica, les necessitats d’acompanyament social, psicològic, de formació i ocupabilitat. Cal mencionar que la majoria de dones acompanyades al programa han patit, a més, violència masclista. Amb aquesta situació, VESTA ofereix un acompanyament holístic per tal d’afavorir la recuperació de les persones i l’estabilitat residencial, sempre basant-se en l’empoderament de la persona atesa.

Albert Sales i Laura Porzio, autors de l’avaluació qualitativa del projecte i investigadors de l’Institut Metròpoli, expliquen a l’estudi que les llars monomarentals en situació d’exclusió residencial tenen necessitats complexes que impliquen la coordinació de diferents sistemes d’atenció. En el cas de VESTA, s’ha detectat que l’acompanyament social intensiu ha estat especialment efectiu. Ha permès la construcció de vincles de confiança entre participants i professionals que ha afavorit els processos de recuperació.

L’habitatge estable s’ha erigit en l’element clau en la recuperació de les famílies. D’una banda, poder dotar d’un habitatge per a cada família ha millorat les relacions maternes filials i la criança; d’un altre, un espai físic per refer el propi projecte de vida s’ha vist imprescindible per trencar amb la violència masclista i familiar.

També s’ha detectat que l’acompanyament intensiu i l’estabilitat residencial fan emergir problemes i traumes causats pet les violències viscudes, que posen de manifest la necessitat d’un acompanyament prolongat en el temps per curar ferides profundes. Els tres anys d’estabilitat residencial s’ha evidenciat que tenen un important impacte positiu a les vides de les participants, alhora que s’han vist insuficients per poder accedir al mercat de l’habitatge, que compta amb barreres com el preu del lloguer.

En l’avaluació del projecte s’ha detectat que en les famílies monomarentals sense xarxa social de suport, la conciliació entre formació/ ocupació i tasques de cura i criança és molt complicada. I s’ha posat de manifest la necessitat que els suports per a la inserció tinguin en consideració aquest factor d’exclusió del mercat laboral.

També s’ha observat que obtenir rendes a través de prestacions és prioritari per algunes de les dones soles amb fills i filles a càrrec, degut a la impossibilitat d’incorporar-se a una activitat laboral a temps complet o parcial.

Un altre resultat de l’estudi ha estat que l’estabilitat residencial redueix la demanda de serveis d’emergència, tant en l’àmbit social com en el sanitari.

Recuperació de l’estabilitat la confiança

La Rumana i la Mercedes, totes dues mares de tres criatures, han hagut de fer front una situació de sensellarisme. Gràcies al projecte VESTA han trobat estabilitat i han recuperat la confiança en elles mateixes. La Rumana pot estudiar per trobar una bona feina, els infants d’ambdues han pogut fer un seguiment escolar i la Mercedes ha pogut estabilitzar la situació laboral. Per la Rumana, VESTA és “una gran oportunitat per les dones”. Per la seva banda, la Mercedes destaca que “amb VESTA he trobat l’esperança, m’he sentit segura… em van obrir les portes d’una casa, que era el que jo volia per als meus fills” i afegeix “Ara estic genial: treballant, els nens estudiant… tots a casa. Hi ha felicitat. Hi ha amor. Tot. Però no ho he aconseguit sola”.

VESTA, una solució al territori

El director de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona, Salvador Maneu, i la Cap de Serveis Socials, Capacitats Diverses i Polítiques d’Inclusió de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, Noemí Blanco, han reflexionat sobre les perspectives i línies d’acció per abordar el sensellarisme. Blanco assenyala que VESTA representa una resposta concreta al sensellarisme femení, especialment en el cas de dones soles amb infants. Per la seva banda, Maneu destaca que el projecte exemplifica una manera diferent i efectiva d’atendre l’exclusió residencial, i remarca la importància de continuar apostant per un model de governança conjunta, ja que el sensellarisme és un fenomen amb dimensions globals que requereix respostes coordinades.

VESTA es tracta d’una iniciativa conjunta dels Ajuntaments de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac, de les entitats del Tercer Sector Càritas Diocesana de Barcelona, Fundació Formació i Treball, Fundació Mambré i Sant Joan de Déu-Serveis Socials, i també del Consorci del Besòs. Compta amb el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de l’Ajuntament de Barcelona.

Totes les notícies