Augment de la renda a les llars metropolitanes amb noves pautes de pobresa vinculades a la inflació

Durant el primer any postpandèmic, les dades de les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida 21-22 mostren, en termes generals, una ràpida recuperació dels ingressos de les llars metropolitanes, però també el repunt de la pobresa energètica i vulnerabilitat alimentària

10/10/2023

L’any 2021-2022 la renda anual neta mitjana de les llars metropolitanes de Barcelona ha arribat als 37.000 € anuals, un 5,9% més respecte de l’any anterior (2020-2021). A més, la desigualtat d’ingressos, mesurada per l’índex de Gini, ha disminuït lleugerament (del 33,4% al 33,1%), mentre que la població en risc de pobresa ha passat del 22,3% al 21,2%, reduint-se en unes 40.000 persones. Són dades de les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida que confirmen la ràpida recuperació dels ingressos de les llars que s’ha produït tan sols un any després de la intensa crisi econòmica provocada per la pandèmia de la covid-19. Malgrat tot, el context inflacionista està generant nous patrons de privació material i l’habitatge es referma com un vector de desigualtat de primer ordre.

 

L’estructura de la pobresa

L’any 2021-2022, un 21,2% de la població metropolitana es troba en risc de pobresa (aproximadament, 700.000 persones). En termes il·lustratius, es tracta de població que si viu en una llar unipersonal ingressa menys d’11.818 € anuals o si viu en una llar formada per dos adults i dos infants ingressen menys de 24.817 € anuals. L’estructura de la pobresa, però, no presenta canvis respecte a anys anteriors. La població infantil i adolescent (30,1%) i la població estrangera (43,3%), continuen sent els col·lectius que més pateixen aquesta situació de vulnerabilitat socioeconòmica, així com la població amb menor formació (27,7%) i la població aturada (34,2%).

La protecció de les prestacions socials davant la pobresa

El conjunt de prestacions socials monetàries redueix la pobresa a l’àrea metropolitana de Barcelona en un 52,9%. Això és, després de comptabilitzar totes les transferències socials de l’estat del benestar, la població en risc de pobresa passa del 45,0% al 21,2%. Hi ha, però, diferències notables segons grups d’edat. Les prestacions socials redueixen el risc de pobresa de la població gran en un 80,2%, mentre que entre la població infantil i adolescent només es redueix en un 23,2%. Aquests resultats mostren com les prestacions de jubilació i supervivència tenen una major capacitat de protecció que la resta de prestacions.

 

La inflació i les pautes de privació material

La privació material i social fa referència a la impossibilitat de consumir béns, serveis i/o participar en activitats que socialment són concebudes com necessàries per assolir quotes de benestar estàndards. L’any 2021-2022 la proporció de població metropolitana en situació de carència material i social severa és del 10,3%, mantenint-se al mateix nivell que l’any anterior. L’anàlisi dels diferents components de la privació material i social revela que aquesta circumstància podria estar relacionada amb la inflació i, concretament, amb l’increment del preu de l’energia i dels aliments. De fet, els dos únics ítems que s’han incrementat han estat la dificultat per la ingesta de proteïnes almenys dos dies a la setmana (del 3,3% al 5,7%) i la dificultat per mantenir l’habitatge a una temperatura adient (del 10,4% al 21,8%). En canvi, la resta han seguit una tendència estable o lleugerament a la baixa.

Risc de pobresa o exclusió social

Un altre dels indicadors importants que proveeixen les EMCV la taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE), inclosa en el marc de l’Estratègia Europea 2030. La taxa AROPE mesura la població que es troba almenys en una de les següents situacions: risc de pobresa, privació material i social severa o baixa intensitat laboral a la llar. Segons aquest indicador, l’any 2021-2022, el 27,2% de la població metropolitana es troba en risc de pobresa o exclusió social, gairebé dos punts percentuals menys que l’any anterior (28,9% en 2020-2021). Les situacions més greus, és a dir, aquelles on es produeix la simultaneïtat entre almenys dues de les problemàtiques assenyalades, afecten el 8,3% de la població metropolitana.

 

L’impacte dels costos de l’habitatge

L’any 2021-2022, el 15,7% de la població metropolitana destina més del 40% dels  ingressos de la llar a despeses de l’habitatge. Això, comptant, en el cas dels propietaris amb pagaments pendents, únicament el cost dels interessos de la hipoteca, ja que l’amortització del préstec es considera inversió. Aquest percentatge s’ha reduït únicament un punt percentual respecte l’any anterior, marcat per la pandèmia. La sobrecàrrega de despeses d’habitatge continua essent més elevada al municipi de Barcelona (17,1%) que a la resta de l’àrea metropolitana (14,4%).

La població que viu de lloguer és la que més acusa aquesta sobrecàrrega de despeses relacionades amb l’habitatge. L’any 2021-2022, el 42,6% de la població metropolitana viu a llars on es destina més del 40% dels seus ingressos a cobrir aquestes despeses. En aquest cas, però, es consolida la desaparició de les diferències entre la ciutat central i la primera corona metropolitana, confirmant la dimensió metropolitana de la problemàtica.

Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida

Són dades de les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida (EMCV), elaborades per l’Institut Metròpoli amb la col·laboració de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). És una operació d’estadística experimental que s’emmarca en l’actuació estadística “Estimació territorial de l’Enquesta de condicions de vida”, reconeguda en el Pla Estadístic de Catalunya 2017-2020. Aquesta nova font de dades pren el relleu de la que fins ara havia estat la referent en l’àmbit metropolità en matèria de condicions de vida, l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de població (ECVHP), també coneguda com l’Enquesta Metropolitana.

• Podeu consultar l’informe de resultats sintètics de les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida (EMCV), 2021-2022
• Podeu consultar els indicadors al portal del Sistema d’Indicadors Metropolitans de Barcelona (SIMBA) per àmbits: Desigualtat social i risc de pobresa / Àmbit laboral / Formació / Habitatge / Salut i autonomia personal