Primer mapa d’entorns alimentaris de la metròpoli de Barcelona

Deserts, pantans i oasis alimentaris: Com l'entorn geogràfic i social influeix en els nostres hàbits alimentaris

24/07/2025

L’estudi Actualització de la cartografia i caracterització dels entorns alimentaris locals en l’àmbit de l’AMB, elaborat per l’Institut Metròpoli per l’AMB, evidencia, d’una banda, que l’accés a l’oferta saludable no és igual, en funció de la zona en què es viu i de la renda de la seva població, i de l’altra, que aquest accés impacta directament en la salut de les persones i en el risc, per exemple, de patir obesitat. 

En aquest sentit, l’informe mostra que el 88,65% de la població de la metròpoli viu en seccions censals amb quatre o més establiments d’aliments poc saludables en un radi de 400 metres, el que es consideren com a pantans alimentaris. D’aquesta població, un 9,11% també resideix en zones amb més del 30% de la població en risc de pobresa, destacant així la relació entre els pantans alimentaris i les desigualtats socioeconòmiques. 

La recerca també explica que l’oferta alimentària de Barcelona i el conjunt de la seva àrea metropolitana és força diversa i amb un caràcter marcadament mediterrani, és a dir, amb abundància de petit comerç alimentari especialitzat i amb molta presència de productes frescos de qualitat. Tot i això, però l’exposició de la població a menjar processat és molt elevada, poden repercutir en la salut de les persones i la sostenibilitat ambiental. 

Per comprendre millor aquests patrons, la literatura científica diferencia entre tres tipus d’entorns alimentaris: 

• Àrees amb baixa oferta d’aliments saludables: Zones amb baixa oferta d’establiments d’aliments frescos i saludables a uns 5 minuts caminant (radi de 400m) 
• Deserts alimentaris: zones amb escassa disponibilitat d’aliments frescos i saludables a 5 minuts caminant (radi de 400m) en àrees amb rendes baixes, on l’accés a aquests productes pot ser limitat per barreres econòmiques i geogràfiques.
• Pantans alimentaris: espais amb una alta concentració d’oferta poc saludable, com aliments processats i menjar ràpid en un radi de 5 minuts caminant (radi de 400m).
• Oasis i miratges d’alimentació ecològica: àrees amb bon accés a aliments ecològics a 5 minuts a peu (radi de 400m). Si, a més, són àrees amb rendes baixes, es consideren miratges alimentaris, per la barrera d’accés econòmic.  

L’oferta alimentària a l’àrea metropolitana és variada i predominen les botigues de barri 

Les botigues de barri, com ara les verduleries, carnisseries, peixateries, pastisseries lideren l’oferta alimentària: representen el 41,4% dels 14.992 establiments als municipis. Aquesta tipologia predomina per sobre d’altres formats com els autoserveis (16,8%) o els establiments en mercats municipals (15,2%). Els supermercats constitueixen el 13,0% de l’oferta alimentària. 

Taula 1. Nombre, percentatge i densitat per habitant d’elements de l’oferta alimentària (grans tipologies). Àrea metropolitana de Barcelona. 2022-2023. Font: Institut Metròpoli. 

 

Els deserts alimentaris són pràcticament inexistents a l’àrea metropolitana 

Tot i que el 14,7% de la població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona viu en seccions censals amb una oferta baixa d’aliments frescos i saludables, només un 0,3% d’aquesta població es troba també en àrees en risc de pobresa, per tant en un desert alimentari. Això suggereix que els deserts alimentaris són pràcticament inexistents a l’àrea metropolitana. No obstant això, hi ha barris concrets, com Vallbona (100%) o Torre Baró (68,73%) a Barcelona, on una part significativa de la població encara es troba en zones amb escassa oferta alimentària saludable. 

Mapa 2. Deserts alimentaris i àrees amb baixa oferta d’aliments frescos i saludables i a l’àrea metropolitana de Barcelona. 2022-2023. Font: Institut Metròpoli. 

 

Els pantans alimentaris estan molt estesos a l’àrea metropolitana de Barcelona 

El 88,65% de la població de la metròpoli viu en seccions censals amb quatre o més establiments d’aliments poc saludables en un radi de 400 metres, el que es consideren com a pantans alimentaris. D’aquesta població, un 9,11% també resideix en zones amb més del 30% de la població en risc de pobresa, destacant així la relació entre els pantans alimentaris i les desigualtats socioeconòmiques. 

Hi ha barris, però, on la majoria de la població viu en pantans alimentaris. El 100% de les persones residents a Ciutat Meridiana (Barcelona), La Ribera (Montcada i Reixac) i la Mina (Sant Adrià del Besòs) estan exposades a entorns alimentaris poc saludables. Els barris de la Torrassa (Hospitalet de Llobregat) i Fondo (Santa Coloma de Gramenet) tenen més d’un 90% de la població en pantans alimentaris. 

Mapa 3. Pantans alimentaris on es concentren els punts de venda d’aliments poc saludables a l’àrea metropolitana de Barcelona. 2022-2023. 2022-2023. Font: Institut Metròpoli. 

 

Bon accés però desigual a l’oferta alimentària de producció ecològica 

El 76,65% de la població de l’àrea metropolitana viu en seccions censals on hi ha més de quatre establiments de productes ecològics en un radi de 400 metres, el que es consideren oasis d’alimentació ecològica. Els supermercats amb una secció de producte ecològic, ha contribuït a aquest de l’accés a l’oferta ecològica.  

Tot i l’existència d’oasis d’alimentació ecològica, aquests espais no són accessibles per a una part de la població vulnerable, la qual es troba en situació de precarietat econòmica, en concret un 7,6% de la població de l’àrea metropolitana. Els barris de la Torrassa (95,80% de la població viu en un miratge alimentari), Fondo (94,61%) o Ciutat Meridiana (84,68%)  en són clars exemples. 

 Mapa 6. Oasis alimentaris a l’àrea metropolitana de Barcelona. 2022-2023 

 

Propostes per a uns entorns alimentaris més saludables i sostenibles 

• Revaloritzar i enfortir el paper dels mercats municipals i les botigues de proximitat per millorar l’accés a productes frescos i saludables, especialment en barris amb alta vulnerabilitat social. 

• Promoure una planificació alimentària equitativa que tingui en compte les desigualtats territorials i socials en l’accés a l’oferta saludable. 

• Aplicar mesures integrals per reduir els pantans alimentaris, combinant accions sobre l’oferta (com el foment dels aliments saludables i la regulació dels productes ultraprocessats) amb estratègies d’educació alimentària, accessibilitat econòmica i suport a la producció i distribució local (cooperatives, grups de consum, circuits curts). 

• Evitar que els “oasis ecològics” esdevinguin “miratges alimentaris”: cal garantir que la presència d’aliments ecològics no estigui limitada a grups amb més poder adquisitiu. Això passa per desenvolupar polítiques alimentàries inclusives que facin accessibles aquests productes a totes les famílies, especialment en barris de rendes baixes. 

• Utilitzar la cartografia dels entorns alimentaris com a eina clau per identificar desequilibris territorials, orientar la presa de decisions públiques i impulsar una transformació dels sistemes alimentaris amb criteris de salut, sostenibilitat i justícia social. 

 

• Podeu accedir aquí a l’informe complet Actualització de la cartografia i caracterització dels entorns alimentaris locals en l’àmbit de l’AMB