El 54% dels menors de 16 anys que resideixen a la província de Barcelona van a l’escola a peu

Són dades de l’Enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF) 2022, d’estadística oficial de l’ATM realitzada per l’Institut Metròpoli

04/10/2023

Mobilitat-EscolarL’accés a l’escola dels menors de 16 anys és en modes actius. Així ho diu l’EMEF, que per primera vegada, pregunta sobre les pautes de mobilitat més freqüents dels infants i adolescents per anar a l’escola i als instituts. Aquesta pregunta s’ha fet a les persones enquestades que declaren que conviuen amb menors de 16 anys. S’ha demanat màxim per dos menors, podent respondre per més d’un mitjà de transport.

L’accés a l’escola caminant és la forma de desplaçament més habitual dels menors de 16 anys, amb gairebé un 54% de les respostes. Es tracta d’una xifra que se situa per sobre de la quota modal dels desplaçaments en un dia feiner entre la població de més de 16 anys, que és del 48%. La resta de la mobilitat activa també és present entre els infants i els adolescents: la bicicleta suposa gairebé el 3% i el patinet l’1,7% (sent més utilitzat el patinet no elèctric) L’ús de la bicicleta com a persona conductora és el doble que aquells menors que van d’acompanyants Mobilitat-escolar-modesamb aquest mitjà de transport. Aquestes xifres sobre mobilitat activa per anar a l’escola o a l’institut, posen en relleu el model de proximitat de l’educació obligatòria. De fet, l’assignació dels alumnes a la seva zona educativa es fa, entre d’altres, per criteris de proximitat entre els centres escolars i la residència.

El segon mode de transport més habitual després de caminar, és el cotxe com a acompanyant amb el 22%, sent molt menys freqüents aquells que declaren que els menors van amb moto com acompanyant (0,5%).

En relació amb l’accés amb transport públic (14%), es constata com l’autobús és el mitjà més freqüent (10,5%) per sobre dels mitjans ferroviaris (3,9%). Contràriament, entre la població general en dia feiner, són majors els desplaçaments en mitjans de transport ferroviaris.

Segons l’àmbit territorial de residència, s’observa com els modes actius són els predominants a tot l’àmbit de l’ATM. Tot i això, cal apuntar que el vehicle privat augmenta la seva participació a mesura que ens allunyem de Barcelona ciutat, passant del 10,6% de quota modal al 36,6% a la resta de l’àmbit SIMMB. Per la seva banda, el transport públic es comporta a la inversa i s’accentua a Barcelona i a la conurbació metropolitana. A Barcelona , representa el 22,8% i a la resta del SIMMB tan sols el 6,7%.Mobilitat-escolar-ambit-territorial

Lleugeres diferències segons districtes de residència

A la ciutat de Barcelona es poden observar algunes diferències segons el districte de residència. Així, tot i que l’accés a peu a l’escola és majoritari a tots els districtes, els menors que resideixen a Gràcia i Sants-Montjuïc es desplacen en major freqüència caminant que els menors que viuen a les Corts i a Ciutat Vella. En relació amb transport públic, és molt superior el seu ús a Ciutat Vella i Nou Barris que a Sants-Montjuïc i Sant Martí. Pel que fa a l’accés a l’escola en vehicle privat és tres vegades superior a les Corts i Sarrià-Sant Gervasi que a Nou Barris i Ciutat Vella.

La densitat territorial i la situació econòmica de la unitat familiar influeixen en els mitjans de transport per accedir a l’escola

La densitat urbana de la població té una clara relació amb l’ús dels mitjans de transport i també es pot observar entre la població menor de 16 anys. Així doncs, aquells menors que resideixen en territoris amb densitats urbanes més altes (amb més de 400 hab./Ha) és major l’accés a l’escola amb modes actius i transport públic que els que resideixen en territoris menys densos. Per contra, l’ús del vehicle privat és molt superior, més del doble, en territoris de baixes densitats (menys de 150 hab./Ha).

La mitjana de la renda per unitat de consum ajuda a identificar patrons de mobilitat diferents, que també s’observen en les pautes de mobilitat d’accés a l’escola dels menors de 16 anys. Així aquelles persones considerades amb rendes més vulnerables van a l’escola molt més a peu i amb transport públic que aquelles amb rendes més benestants. En canvi, aquestes darreres persones declaren que els menors accedeixen a l’escola molt més en vehicle privat.

Mobilitat-escolar-densitat

 

Enquesta de mobilitat en dia feiner

L’EMEF és una operació estadística de periodicitat anual que es fa des de l’any 2003 a les persones de 16 i més anys residents a l’àmbit de l’ATM.  A partir de les dades que proporciona, es poden analitzar els patrons de mobilitat en funció de les característiques de la població i dels diferents territoris.

El treball de camp de l’EMEF 2022 s’ha fet en dos períodes: primavera i tardor. Al llarg del treball de camp no hi ha hagut restriccions de mobilitat territorial ni horària relacionada amb la covid-19. Sí que s’ha mantingut l’ús obligatori de la mascareta a l’interior dels mitjans de transport públic de viatgers.

Cal considerar que l’EMEF no recull la mobilitat de les persones que es desplacen per aquest àmbit, però que no en són residents (població flotant, turistes o visitants). Així mateix, l’EMEF recull informació de la mobilitat en dia feiner, per tant, no s’obté informació de la mobilitat en caps de setmana ni dies festius.  En aquesta anàlisi tampoc es consideren els desplaçaments in labore de la població professional, és a dir, població en què l’acció de desplaçar-se és un element clau en la seva ocupació (taxistes, missatgers, transportistes, comercials, tècnics, serveis d’urgències i emergències, etc.).

Edició 2023

En aquests moments, està a punt d’iniciar-se el treball de camp de la segona onada de l’enquesta EMEF 2023. La primera onada d’aquesta edició es va tancar el mes de maig. Els mètodes de recollida d’informació són els mateixos que les darreres edicions, amb una previsió inicial de fer 3.360 entrevistes en línia i 8.015 a través de trucades telefòniques.

Totes les notícies