Quins han estat els efectes de la reforma laboral en el mercat de treball de Barcelona?

Marc Fíguls i Vittorio Galletto repassen, en aquest article, com ha canviat la contractació arran de la reforma laboral aprovada a finals de 2021

19/05/2023

Una de les característiques del mercat laboral espanyol, i per extensió de Catalunya i el conjunt de l’AMB, és l’elevada taxa de temporalitat. Aquesta taxa mesura el percentatge de treballadors/ores amb contracte temporal en relació amb el total de treballadors assalariats. La temporalitat ha servit en alguns casos com un trampolí cap a treballs més estables, però per una part de la població, si aquesta situació s’allarga massa, pot ser una font de precarietat laboral que pot portar a ocupacions de baixa qualitat, amb remuneracions insuficients, baixa satisfacció en l’ocupació i poques possibilitats de promoció professional o personal.

Amb l’objectiu de reduir el nombre de contractes temporals, a finals de 2021 el govern espanyol va aprovar una reforma laboral a través del Real Decreto-ley 32/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per la reforma laboral, la garantia de l’estabilitat en l’ocupació i la transformació del mercat de treball, que va entrar en vigor l’abril de 2022. Un dels canvis més rellevants és la restricció en l’ús de contractes temporals (es limita el contracte d’obra i servei en determinats supòsits). Per altra banda, s’impulsa el contracte indefinit fix discontinu per aquelles empreses que fins ara havien recorregut a la contractació temporal.

L’ocupació indefinida evoluciona positivament, i la taxa de temporalitat disminueix fins a un nou mínim (13,7%) similar als estàndards europeus

Un dels principals efectes de la reforma laboral al llarg de 2022 ha estat el fort increment en el nombre de treballadors indefinits i una disminució dels treballadors temporals. Concretament per la província de Barcelona l’ocupació indefinida ha augmentat un 8,2% interanual el quart trimestre de 2022. Mentre que l’ocupació temporal disminueix en un -29% interanual. A conseqüència d’aquest canvi en l’ocupació assalariada la taxa de temporalitat el quart trimestre de 2022 disminueix gairebé sis punts percentuals fins al 13,7%, el valor més reduït de tota la sèrie. Aquest canvi en la taxa de temporalitat és important perquè la situa en valors en línia amb la mitjana europea (a la UE-27 la taxa de temporalitat és d’un 13,5%, mentre que a la zona euro és d’un 14,6%). La taxa de temporalitat del sector privat ha disminuït pràcticament sis punts fins a assolir un mínim històric (12,3%). Aquest fet contrasta amb la taxa de temporalitat del sector públic (21,9%) que es resisteix a disminuir al mateix ritme que el sector privat al qual supera pràcticament 10 punts percentuals.

El 40,1% dels nous contractes són indefinits el valor més alt de la sèrie històrica

Les dades de contractació registrada també s’han vist alterades amb la reforma laboral. En l’acumulat del 2022, les noves contractacions als municipis de l’AMB s’han incrementat un 7,2% interanual, però mentre la contractació temporal ha caigut un 22,6%, el nombre de contractes indefinits ha crescut un 152,9 %. La proporció de contractes indefinits assoleix un màxim històric, amb el 40,1% dels nous contractes, dada que contrasta amb el 17% del 2021.

Fort creixement dels fixos discontinus, que representen un 6,6% dels contractes registrats

Un altre dels canvis introduïts en la reforma laboral ha estat la reconversió dels contractes temporals d’obra i servei. Per aquests tipus de contractes la llei permet dues opcions: convertir-los en indefinits o en alguna de les modalitats de contractació temporal (els eventuals per circumstàncies de la producció s’han convertit en el contracte temporal predominant). Molts es van convertir en indefinits i dins del ventall de contractes d’aquesta opció, un percentatge important ho va fer en forma de contractes fixos discontinus. Aquesta és una modalitat que permet a les empreses suspendre la relació laboral en els mesos de menor activitat i, a la vegada, atorga al treballador més seguretat jurídica, sobretot en temps de recessió, on els treballadors amb contractes temporals eren els primers afectats pels ajustaments de plantilla. A conseqüència de la reforma, els contractes fixos discontinus als municipis de l’AMB han incrementat respecte de l’any 2021 un 813,9% (81.607 contractes) i el pes d’aquest tipus de contracte ha passat de ser marginal, ja que suposava el 0,8% dels contractes registrats l’any 2021, a tenir un pes significatiu, del 6,6% l’any 2022.

A la vista dels resultats observats es pot afirmar que la reforma laboral ha aconseguit l’objectiu de reduir la temporalitat i augmentar els contractes indefinits del mercat de treball. La reforma també ha provocat un canvi de tendència cap a la contractació indefinida (encara que sigui en forma de fix-discontinu), cosa que garanteix una indemnització més elevada davant l’extinció del contracte. Aquest bon resultat, però no ha de fer oblidar que continuen existint altres desajustos històrics del mercat de treball com són l’elevada taxa d’atur, especialment en el col·lectiu dels joves, així com la llarga durada dels períodes de desocupació. Està per veure si aquests problemes es podran afrontar amb canvis normatius o serà necessari abordar reformes més profundes en el sistema productiu.

• Per a més informació sobre la contractació així com altres indicadors econòmics de l’AMB poden consultar la publicació trimestral Flaix Metropolità