Un nou model social de ciutat basat en superilles?

L’IERMB participa en una publicació internacional sobre el futur de l’hàbitat urbà amb un capítol que analitza el cas de Barcelona en la reorganització de les cures

03/05/2022

superilles_cures_IERMBRiscos de diferent naturalesa estan forçant avui a les ciutats a adaptar no només el seu model físic sinó també el seu model social. Una de les formes en què Barcelona aborda aquest repte consisteix en la reorganització de les cures a persones grans i dependents. L’any 2017 hi havia a Barcelona 117.000 persones que necessitaven ajuda per realitzar activitats quotidianes. La conjuntura actual urgeix adaptar-se per fer front al progressiu envelliment de la població i a un escenari de baixa natalitat que afecta el model de cures tradicional. Tot fa pensar que cada vegada les persones grans viuran més i el màxim del seu temps vital en els seus habitatges, bé per voluntat pròpia o perquè no tindran accés a una plaça en residència, i que només una part podrà rebre cures a domicili a través de serveis públics. Com fer l’atenció a aquestes persones, que tindran dependències cada vegada més agudes, esdevé un repte prioritari i que la pandèmia ha reforçat.

Superilles per adaptar l’organització de les cures

El capítol “Towards a New Social Model of the City. Barcelona’s Integral Superblocks” explica i discuteix la incipient transició que està fent Barcelona, des de polítiques més tradicionals, cap a més innovadores que es recolzen en la idea de superilla. La superilla és entesa com una escala territorial més petita que el barri, més o menys fixa, però sempre dúctil –subjecte als canvis de necessitats i a les densitats poblacionals–, que implica una delimitació propera de la gestió de serveis. Alhora, la superilla esdevé la unitat d’ambient o veïnatge de les persones, el seu hàbitat urbà físic i social de proximitat. Des de l’urbanisme ecosistèmic s’ha popularitzat aquest concepte relacionant-lo principalment amb la mobilitat i la transformació ecològica de les ciutats. No obstant això, des de la política social el concepte ha resultat igualment inspirador per adaptar l’organització de les cures.

El text posa èmfasi en alguns exemples que pretenen crear o readaptar serveis considerant com a primordial l’entorn de proximitat de la població atesa. És el cas del nou enfocament del Servei d’Ajuda a Domicili (SAD), que és un dels serveis més importants de la ciutat (és el segon contracte públic més important en termes de despesa), amb gairebé 19.000 persones usuàries. És també el cas d’accions que fomenten la corresponsabilitat i el capital social, com el projecte Radars o les pràctiques comunitàries del projecte B-MINCOME. Aquestes intervencions impulsades per l’Ajuntament de Barcelona revelen que la proximitat i l’acció comunitària solidària esdevenen dos pilars fonamentals per a una nova forma de cuidar que tingui per objectiu ser de qualitat, equitativa i sostenible econòmicament i ecològica. El text defensa que la transformació de serveis a partir de lògica de superilles permetria una major adaptació del model social de la ciutat a l’actual conjuntura de múltiples riscos.

El capítol forma part del llibre Future Urban Habitation: Transdisciplinary Perspectives, Conceptions, and Designs, acabat de publicar per Wiley i editat per Oliver Heckmann. Aquí trobareu l’índex de continguts.

Totes les notícies